EL MEU POBLE

Este periòdic ja desaparegut va ser molt entranyable per als xixonencs, hui en dia encara hi ha molts nostàlgics que ho recorden amb afecte, El Guai! Era xicotet, mensual, i sobretot singular. En el tenien cabuda tots els conciutadans, exposant els seus pensaments, els seus anhels, els seus raonaments, les seues inquietuds, i entre les seues pàgines he descobret un personatge molt peculiar, com podeu observar en les línies següents.

1 Comment

             Els refranys y frases fetes formen part de la nostra     vida sense adonar-nos-en, i estos que vaig a donar-vos són  alguns dels que en Xixona diem.

1.- Faena feta no corre pressa.
2.- content esta el nebot, que l'oncle ho guarde tot.
3.- on va la corda va el poal.
4.- No deixes les sendes velles per les no velles.
5.- Tres al sac i el sac en terra.
6.- La mar quant més té més brama.
7.- Mentres va el carro fa soroll.
8.- Qui la pensa la fa, sinó hui demà.
9.- A la vora del riu, no faces niu.
10.- Quant el mal ve d'Almasa a tots ens alcança.
11.- Qui té la teulà de vidre, sempre pensa que pedrega.
12.- El que no passa en un any, passa en un dia.
13.- Ponent i blanura tempesta segura.
14.- On has passat l'hivern, passa l'estiu.
15.- tot el que cou cura.

1 Comment

Al costat de la casa Aracil hi ha altra casa que també és vella i oblidada, pels seus propietaris, a l'interior d'aquesta casa jo he jugat, ja que la meua avia era cosina de la dona del propietari que era advocat, la casa per a mi era com un palau de fades, tot era gran, el jardí, el menjador, la saleta d'estar, tot, per això tal volta ara que la veig trista i a punt de caure, em produeix una certa tristesa.
Aquesta casa data del segles XVII, el la façana es troba l'escut familiar, que durant la república fou extret. Amb el pas del temps els seus membres per diverses raons se'n anar a viure a Alancant on van poder obrirse pas.

0 Comments

Com podeu comprovar en la fotografia, com era Xixona en les albors del segle 20, i a la dreta podeu observar la mateixa font i el mateix lloc. Com cambia tot!

0 Comments

En esta fotografía de principios del siglo XX instalaron el la avenida
de Alfonso XIII hoy en día avenida de la constitución, una gran fuente que servía para abastecer de agua de parte de la comunidad, unas décadas después la desmontaron y su nueva ubicación fue en el Asilo de Ancianos Vicente Cabrera, allí servía para que els festers se refrescaran el día de la banyà, siendo trasladada, a la plaza del convento. Donde hoy en día se encuentra.

0 Comments

Nuestra población ha estado muy condicionada a los problemas relacionados a causa de nuestra industria de temporeros, eso quiero pensar sino veamos las cifras.
En 1930 en Jijona habían 6862 habitantes de hecho y 7775 de derecho.
En 1983 la población se sitúa en 8964 y en el 2005 7494 habitantes.
Vamos disminuyen do a este paso pronto quedaremos 4 gatos.
Veamos en Muchamiel
En 1930 3266 habitantes de hecho y 3319 de derecho.
En el 2005 18.452 que su bidón.
En San Juan el cambio aún es más significativo.
En 1930 2685.
En 2005 19.711.
Valla cambio no os parece.

0 Comments