EL MEU POBLE

             Els refranys y frases fetes formen part de la nostra     vida sense adonar-nos-en, i estos que vaig a donar-vos són  alguns dels que en Xixona diem.

1.- Faena feta no corre pressa.
2.- content esta el nebot, que l'oncle ho guarde tot.
3.- on va la corda va el poal.
4.- No deixes les sendes velles per les no velles.
5.- Tres al sac i el sac en terra.
6.- La mar quant més té més brama.
7.- Mentres va el carro fa soroll.
8.- Qui la pensa la fa, sinó hui demà.
9.- A la vora del riu, no faces niu.
10.- Quant el mal ve d'Almasa a tots ens alcança.
11.- Qui té la teulà de vidre, sempre pensa que pedrega.
12.- El que no passa en un any, passa en un dia.
13.- Ponent i blanura tempesta segura.
14.- On has passat l'hivern, passa l'estiu.
15.- tot el que cou cura.

1 Comment

Al costat de la casa Aracil hi ha altra casa que també és vella i oblidada, pels seus propietaris, a l'interior d'aquesta casa jo he jugat, ja que la meua avia era cosina de la dona del propietari que era advocat, la casa per a mi era com un palau de fades, tot era gran, el jardí, el menjador, la saleta d'estar, tot, per això tal volta ara que la veig trista i a punt de caure, em produeix una certa tristesa.
Aquesta casa data del segles XVII, el la façana es troba l'escut familiar, que durant la república fou extret. Amb el pas del temps els seus membres per diverses raons se'n anar a viure a Alancant on van poder obrirse pas.

0 Comments

Com podeu comprovar en la fotografia, com era Xixona en les albors del segle 20, i a la dreta podeu observar la mateixa font i el mateix lloc. Com cambia tot!

0 Comments

En esta fotografía de principios del siglo XX instalaron el la avenida
de Alfonso XIII hoy en día avenida de la constitución, una gran fuente que servía para abastecer de agua de parte de la comunidad, unas décadas después la desmontaron y su nueva ubicación fue en el Asilo de Ancianos Vicente Cabrera, allí servía para que els festers se refrescaran el día de la banyà, siendo trasladada, a la plaza del convento. Donde hoy en día se encuentra.

0 Comments

Nuestra población ha estado muy condicionada a los problemas relacionados a causa de nuestra industria de temporeros, eso quiero pensar sino veamos las cifras.
En 1930 en Jijona habían 6862 habitantes de hecho y 7775 de derecho.
En 1983 la población se sitúa en 8964 y en el 2005 7494 habitantes.
Vamos disminuyen do a este paso pronto quedaremos 4 gatos.
Veamos en Muchamiel
En 1930 3266 habitantes de hecho y 3319 de derecho.
En el 2005 18.452 que su bidón.
En San Juan el cambio aún es más significativo.
En 1930 2685.
En 2005 19.711.
Valla cambio no os parece.

0 Comments

La casa Aracil està situada en el carrer del Vall, a l'entrada de Xixona, es una casa vella, però va ser una de les més grans i boniques del poble. Esta casa data del segle XVII, destaca per la gran escala central que hi ha al seu interior, la sala de ball tambén es magnífica, el reflexa el poder polític, econòmic i social que va tindre aquesta família, van sufragar part de les despeses del convent, per això la capella dreta ,és pròxima a l'altar major fou destinada als menbres de la família.

0 Comments

Vos propose una xixoteta, excursió, per això només fan falta dues coses.
Primera ganes de passejar, i l'altra tindre intuïció per a descobrir o trobar xicotets retables de ceràmica que estan escampts per tota Xixona.
Hi ha molts. El primer que vos vaig a anomemar és el de Sant Bartomeu situat en el Barri Maria Verdu, i d'esta manera anirem pujant poc a poc, fins al castell, ariverem cansats, però us assegure que els haureu trobat.
Van ser col·locats allí, per molt diverses causes, una d'elles per la fe, i d'eixa forma manifestar la devoció que sentien per la imatge allí representada.
Es feien festes en el seu honor, el dia de la seua onomàstica, i cada carrer, cada bari feia la seua per a homenatjar al seu protector. Eren temps difícils, on el fervor religiós, convivia amb les gents de forma natural. Hui en dia formen part del nostre patrimoni cultural.

0 Comments