EL MEU POBLE

Des de l'ajuntament
ix un moro escoltat,
quatre marrocs
el duen detés,
apareixen després
un quants vermells
amb el trabuc preparat.

Pesa sobre el moro
gran acusació,
ja espera el tribunal
per a impartir justícia
al moro traïdor.

Davant el baixà
està el moro engenollat,
l'al•legació diu
que s´ha enamorat
d'una cristiana,
i diuen que per amor
ha revelat els secrets
de la guarnició,
però això, no és tot
també ha traït
la seua religió.

I la defensa
no el pot defensar,
una imputacío tan greu
no pot acabar bé.

El tribunal impartix sentència
ha de morir el moro traïdor,
els vermells són els encarregats
de fer justícia
al delicte greu,
i quatre tirs li peguen
a l'enamorat.

Les escuadres és formen
al sentir els timbals,
representants de la mitja lluna
omplin la plaça entre vels i turbants.


Al final de la comitiva
el moro ajusticiat,
escoltat entre plors
pels marrocs,
després els quatre
que l'han matat.
darrere seriós el tribunal.

A poc a poc, en pas lent
es converteix en l’ acte
més explendors cargat
de llum i varietad,
l’emotivitat està l’aire
i així, s’arriba a la ajuntament.
I amb els ulls tritos
perqué la festa s'acaba
amb l'acte més emblemàtic
de la nostra festa
el moro traïdor.

Este acto de mis fiestas es uno de los que más me gustan, es único en su género, es una especie de teatro, donde se narran los acontecimientos que han ocurrido en el pueblo durante ese año, siempre en clave de humor, y entremezclado la historia de un moro que por amor renuncia a su religión. Os invito a venir os gustara.