EL MEU POBLE

Vaig ara a anar arre en el temps, i acontinuació narraré un relat d'un aconteciment que segons m'han contat és verídic com la vida mateixa. El meu rebesiaio, va arribar a sa casa un matí tranquil, i parlant amb la seua dona. Li va dir.
- Antonia prepara'm la roba que demà me'n vaig de viatge.
- Xic, has dit de viatge?
- Sí, he dit de viatge.
- Es pot saber on?
-Clar que sí, m'en vaig a Roma.
-Dius a Roma?
- Li va preguntar la bona dona.
- sí dona, he dit a Roma.
- I que vols fer tu a Roma?
- Senzillament vendre-li torró al Papa.
-Dius que al Papa?
-Sí, al Papa, al Sant Pare, cap visible de l'església.
-Que coses tens,, Jesús meu, Maria i Jose! que coses se t'ocorren.
Pero la meua rebesiaia sabía que ja estava decidit i que per res disitiria el seu marit de fer-ho.
se'n va anar a preparar l'equipatge.
Al seu retorn sempre contava les mateixes coses, en el vaixell que va fer la travessia des de Barcelona, viatjaven també diversos capellans i frares, estos últims li van comprar tota la mercaderia, abans de desembarcar a Itália.La tornada la va fer per frança, sentint-se content i feliç per l'aventura, la qual li va donar l'oportunitat de admirar la grandiositat del palau del Vaticanio.