EL MEU POBLE

Te invito a que vengas a pasear por las calles empinadas de mi pueblo, entraras a un mundo donde las calles se van estrechando, donde el sabor de la historia va penetrado en tus sentidos, donde las ruinas de un castillo medieval te darán la bienvenida, donde encontrarás la fachada de una iglesia de la época de Jaime I el Conquistador, que según la tradición fue mandada edificar por el rey, pues ofrecía todas las villas reconquistadas a la virgen, por su fe, por su fervor religioso. Como buen templario.


EL MEU POBLE

Enmig dels turons va nàixer el meu poble,

caminant lentament, estenent-se

per les faldes de les muntanyes.
carrers estrets on reviu el passat,
cases de pedra oblidades conviuen entre el formigó.



Al seu voltant paisatges de meravella camins on va passar la meua infantesa. Cims i penya-segats on crida el vent
entre els tallats que les retorna amb insistència.
Serralades cobertes de camamil•la, romaní, timó, tomaní, i mil flors més formant perfum encisador. Salpicat està el terme de fonts cantarines on creix el baladre i abans anaven les dones a llavar. Masos on viuen la garrofera de branques fortes. el verd ametler i la gran olivera.
On descansen els ocells omplin el camp d'alegria i el meu cor també. A l'estiu la llum d'orient pareix que cobreix el cel, en la tardor fulles grogues formen un mant al bosc. A l'hivern la pluja i a vegades la neu, fa riure als camps. Quan torna la primavera tot es torna verd del trist hivern. El blau mar llunyà es confós amb l'horitzó. convertint-se en espectacle ple de bellesa i goig.