EL MEU POBLE

nes per a omplir els
eta

Aprincipi del segle XX i finals del XIX en les cases no hi havia aigua corrent, i les dones anaven a les fons públiques a omplir, els cànters, les botiges, per a l'ús diari de les cases. Les fons són testimonis d'un temps passat, que ha anat caient en l'oblit, a mesura que
les istal·lacions d'aigua van anar entrant en les cases.
Però elles seguixen aquí, ara silencioses, esperant
que algú com antany, òbriga l'aixeta i se
senta el remor alegre de l'aigua.
A xixona encara en queden, dispersades per tot el nucli antic, val la pena pujar pels carrers vells, empinats i estrets, per a ser testimoni d'un del nostre patrimani cultural.
Perquè encara que parega mentida, pertanyen al nostre passat. Allí es reunien les dones per a omplir els seus atifells, però també per a parlar dels successos que secceïen pel poble, o arreglar casaments, o comunicar-se si un conciutadà estava malalt, etc. etc.